Juan José Millàs. Profesores

Lo lógico es que el cojo sea partidario de las muletas, el miope de las gafas y el dispéptico del Almax. ¿Quién no intenta mitigar sus carencias? Solo el ignorante contumaz se revuelca feliz en su pocilga. Si no logra disfrutar de Shakespeare, lo borra de la historia de la literatura. Si no ha podido con el Quijote, lo califica de coñazo insufrible. Si no comprende la filosofía, la tacha de entretenimiento inútil para vagos. Millán Astray, uno de los burros más notables y peligrosos de la historia de España, sacaba la pistola cuando escuchaba la palabra cultura. Nos recuerda un poco a Procusto, el célebre personaje de la mitología griega que cortaba o estiraba las piernas de los huéspedes que no se adaptaban a la longitud de su cama. El uno estaba convencido de que la medida canónica de todos los cuerpos era la de su lecho; el otro no soportaba que hubiera alguien con más conocimientos de los que poseía él.

Viene esto a cuento de la carta que Esperanza Aguirre ha dirigido a los profesores de la enseñanza pública de la Comunidad de Madrid. Plagada de faltas de ortografía, les anuncia en ella los recortes que ha decidido aplicar a la educación. La cama de Procusto. Si yo no sé colocar los acentos, que nadie de mi entorno sepa hacerlo. Es probable que Aguirre no haya escrito esa carta, quizá ni siquiera la leyó antes de darle curso (así están las cosas), pero seguro que fue revisada por la Consejería responsable de enseñar a escribir a los madrileños. No pasa nada, tenemos también un responsable de transportes que desconocía la existencia del Metrobús. Cuando saltó el escándalo, Aguirre resistió la tentación de eliminar ese billete a fin de adaptar la realidad al tamaño de su consejero, pero en lo de la ignorancia contumaz parece dispuesta a sacar la pistola. Dice que hacen falta más policías que profesores.

El País, 09/09/11

No "tots són iguals" quan governen

Des de fa 4 cursos el Departament d'Educació, ara d'Ensenyament, de la Generalitat, publicava una convocatòria d'ajuts per a les famílies, en situació desafavorida, que volien portar els seus fills i filles a les escoles bressols municipals. Aquests ajuts contribuien a minorar la quota d'escolarització de l'escola bressol i els gestionaven els ajuntaments que la sol.licitaven. Es publicava el mes de juliol i les famílies, quan començava l'escola al setembre, ja sabien la quota mensual que havien de pagar per tot el curs. 

Aquesta mesura era una garantia que infants de famílies amb pocs recursos econòmics, podien assistir a l'escola bressol, i per tan era una contribució a la cohesió social, a la prevenció del fracàs escolar i a la igualtat d'oportunitats.

A les portes del mes d'octubre, aquests ajuts no s'han publicat, segurament formen part de les anomenades "retallades" o "tisorades" que està practicant l'actual govern.

La situació a la majoria d'escoles bressol, és que, es donen de baixa als infants que tenen menys recursos econòmics, els nouvinguts en situació precària i els qui menys, i que encara no han pogut demanar l'ajut, que paradoxalment, és molt necessari que assisteixin a escola. Si que hi continuen assistint els infants de famílies que treballen, de fet, són els que poden pagar el servei...
Alguns ajuntaments es plantegen  la possibilitat d'assumir els ajuts amb pressupost municipal, però els propis ajuntaments estan patint les "retallades", la Generalitat ha disminuït la subvenció anual als ajuntaments per al sosteniment de les escoles bressol de titularitat pública, i a més amb caràcter retroactiu, des de setembre de 2010.

Aixó sí, la Generalitat ha introduït una nova subvenció a les escoles bressol privades... inexistent fins el moment, i suposo que a càrrec del que no es pagarà a la pública. És una mostra més de la manera de fer política de govern dels millors.

No tots els partits polítics fan el mateix, quan governen, tenen diferents maneres de fer polítiques; es pot afavorir als qui és tenen o es pot mirar de redistribuir la riquesa, es pot afavorir la igualtat d'oportunitats o bé fer polítiques que perpetuin les diferències socials. El govern Mas destaca per fer polítiques de dretes, afavorint directament a qui és té, al negoci, a l'empresa privada, però sobretot destaca per una voluntat manifesta de posar en perill la cohesió social i l'equitat en l'accés als serveis públics.

Així doncs, no "tots" són iguals quan governen...

SOBRE LA CULTURA DE L'ESFORÇ

He trobat aquest escrit, que crec, molt interessant, per això he volgut afegir-lo a la llista de posts del bloc. Interessant, llegiu...  Educar fomentant l'esforç.

PRINCIPI DE CURS

Tots els inicis s’impregnen, indefectiblement, d’esperança… és inherent, un comença una cosa nova amb il.lusió, amb motivació, per poc duradora que sigui, una mica hi és… però aquest inici de curs, té molts matissos del gris… Almenys per mi.

Acabàvem el curs amb anuncis de canvis horaris a l’escola pública, canvis de calendari, retallades, programes que es suprimien sense haver-ne avaluat l’efectivitat i un llarg etcetèra… es va escriure molt sobre les bonança dels diferents horaris, si els alumnes els convenia una cosa o una altra, sobre els que feien altre països…

Ara que ja fa uns dies que ha començat l’escola he observat els següents efectes:

El primer és que les estones d’acollida a primera hora del matí s’han omplert més que el curs passat. Les famílies que treballen necessiten complir els seus horaris, i com que l’horari escolar s’ha escurçat per darrera, les famílies l’han hagut d’allargar per davant. En definitiva, amb tota probabilitat, els nens i les nenes continuen estan les mateixes hores a l’escola i estan igual de cansats o no, però en tot cas, mitja hora abans.

La segona és que moltes Associacions de Mares i Pares d’alumnes estan oferint serveis, diguem-ne d’acollida, a hores estranyíssimes, de 12’30 a 13’00, de 16’30 a 17’15, i que, en tot cas, de moment educatiu, no en té gaire…

La tercera és que l’hora del menjador i migdia s’ha allargat, en 30 minuts. Sabeu en quanta estona menja un nen o una nena? poc; en tot cas no sol sobrepassar els 25 minuts. No us pregunteu què fan la resta de les dues hores que falten fins que arriben les 3. No totes les escoles gaudeixen de serveis de monitoratge que converteixin aquest espai de migdia, en un espai educatiu.

La quarta… les mares i els pares que treballen arriben corrents a davant la porta de l’escola… jo mateixa, el curs passat tenia temps de petar la xerrada 5 minuts amb les mares i els pares abans que obrissin l’escola. Aquest dies, quan arribo, el conserge ja fa uns minuts que ha obert…

En definitiva, l’escola ha fet un canvi, però les empreses no l’han seguit, ha canviat l’horari de l’escola, i el teixit empresarial i productiu continua amb els horaris “antics”…. Ah! I espereu a dir al vostre o a la vostra cap, que a més de les festes locals, també hi ha 5 dies de lliure disposició per al professorat, en que tampoc no hi haurà classe…

I jo em pregunto, perque no s’ha dit des d’un principi, que no hi havia diners per atendre, en les mateixes condicions, la quantitat d’alumnes que s’incorporaven aquest curs a les aules. La Conselleria informava el dia 12 de setembre que: El nou curs arrenca amb 1.545.773 alumnes de tots els ensenyaments de règim general i especial, dels quals 1.280.232 són de règim general amb 1.025 nous grups. Es manté la plantilla de professorat amb 67.054 docents. Evidentment, en algun lloc hi ha el parany o l’estratègia per mantenir les plantilles de professorat.

Es pot afegir a aquestes observacions,  un ambient generalitzat de negativitat: crisi, atur, retallades en àmbits especialment sensibles: sanitat, educació, benestar social, aturades totes les construccions escolars, les subvencions de la Generalitat es publiquen amb retard, o bé no es publicaran, dèficit, deute, etc, etc, etc…

Un inici de curs gris, no?

Doncs cal, en aquests moments, mirar els ulls dels nens i de les nenes, i imaginar, per ells i per nosaltres un futur millor i construint-lo des d’ara i sobretot no perdent l’esperança encara que es vegi gris l’horitzó.

Bon curs i que la força ens acompanyi!