Cicle de Debats "Ser mestre avui". Fundació Jaume Bofill

Inici del cicle de debats què vol dir ser mestre avui?

El dimecres 1 de febrer de les 18 a les 20h, a l'Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), tindrà lloc un diàleg entre la periodista i directora de TV3, Mònica Terribas, i el reconegut mestre i escriptor Jaume Cela.

A partir de l'estrena a TV3 de la sèrie Mestres el 31 de gener, es portarà a terme arreu del país un debat setmanal sobre Què vol dir ser mestre avui? El compromís ètic del professorat, a debat organitzat per la Fundació Jaume Bofill (FJB) i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRP).

Els debats reflexionaran al voltant de la funció social dels professionals de l'educació i estaran vinculats a les temàtiques que es tractaran als capítols. Es faran els dimecres, entre l'1 de febrer i l'11 d'abril, de 6 a 8h de la tarda, cada vegada en una ciutat diferent, per facilitar-hi la màxima participació del professorat i altres agents de la comunitat educativa de tot Catalunya. Se'n faran a Barcelona, Tortosa, Manresa, Lleida, Mataró, Reus, Girona, Igualada, la Seu d'Urgell i Vic.

Amb l'objectiu d'arribar a una audiència molt més àmplia, els debats presencials també es podran seguir en directe per Internet via streaming i, a més, tindran rèplica 2.0. S'ha creat un blog específic sobre els debats (www.sermestreavui.cat) que estarà operatiu en breu i la informació que generin es difondrà a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, Flickr i Slideshare. A la vegada, la informació a les xarxes socials retroalimentarà els debats presencials.

Es tracta d'una actuació encarada a posar en valor la tasca de les persones que es dediquen professionalment a l'educació i a impulsar un debat sobre les exigències d'aquesta funció social tan rellevant, tot aprofitant i alimentant el ressò mediàtic de la producció Mestres de TV3 que es començarà a emetre el dia 31 de gener.

Programa cicle de debats sobre "Ser mestre avui"

Fundació Jaume Bofill
 

Un 5% menys en el pressupost per 2012 a Educació

Rigau desvia la retallada de 197 milions al sou del professorat cap a polítiques educatives

La consellera defensa que ha "optimitzat els recursos" del departament, que han baixat un 4,9%

SÒNIA SÁNCHEZ

Barcelona | Actualitzada el 25/01/2012 16:46

Irene Rigau, consellera d'Ensenyament

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat aquesta tarda al Parlament que les mesures de reducció de salaris del professorat públic permetran estalviar 197 milions del capítol de personal del seu pressupost, uns diners que es reinvertiran en polítiques educatives.
Aquest transvasament, ha dit, es farà efectiu quan s'aprovi la llei de pressupostos i, amb ells, les reformes en les retribucions del personal de tota l'administració pública. Amb aquests canvis, la partida destinada als salaris dels docents públics, que ara consta de 2.982,6 milions d'euros, passarà a ser de 2.785,6 milions.
Els 197 milions de diferència passaran a engreixar les partides de polítiques educatives, que passaran dels 1.613,4 milions previstos al projecte de llei de pressupostos del 2012 fins als 1.810,4 milions, un cop s'aprovin els comptes.
Amb aquesta mesura, que deixa el pressupost general d'Ensenyament en els mateixos 4.595,6 milions d'euros previstos (un 4,9% menys que el 2011), Rigau ha assegurat que pretén "optimitzar els recursos" per "fer millors polítiques educatives amb un nivell d'ingressos menor, equiparable al de 2007".

Plantilla congelada i noves mesures

La consellera ha assegurat que la plantilla de docents públics el curs 2012-13 seguirà sent dels mateixos 71.650 professionals que el curs passat i que l'anterior. "Està congelada i no es reduirà personal", ha afirmat Rigau.
Però la reducció dels seus salaris permetrà desviar 197 milions a mesures pedagògiques impulsades per la consellera en la lluita contra el fracàs escolar, entre les quals ha destacat el suport educatiu personalitzat (SEP), que integra ja, ha dit, el 30% de l'alumnat català. Es tracta dels escolars de primària que presenten alguna dificultat d'aprenentatge, des de TDAs fins a discapacitats o simples trastorns de l'aprenentatge.

A més, ha anunciat que per al curs 2012-2013 s'incrementaran les hores de matemàtiques a l'educació secundària obligatòria (ESO), que passaran de 420 a 490 hores per curs. "Ara som la comunitat autònoma que fa menys hores de matemàtiques a l'ESO, però això el curs vinent canviarà", ha apuntat.

ATUREM LES RETALLADES! 28 DE GENER 2012

Sobre el sistema educatiu finlandés

La contra de La Vanguardia. 14 de gener 2012

Altra vegada... Reforma en el sistema educatiu

Amb comptagotes es van coneixent els plans del nou Ministeri d'Educació, dirigit per José Ignacio Wert. A part de fer un batxillerat de tres anys (ara consta de dos cursos), també hi haurà una reforma de la Formació Professional, entre altres coses, va dir el ministre, per intentar reduir l'atur juvenil a Espanya, de més d'un 40%. No obstant això, si sobre la reforma del batxillerat no ha donat cap detall encara, sobre la de la FP tampoc.

Wert ha anunciat el canvi després de reunir-se amb els consellers d'Educació de les autonomies governades pel Partit Popular, la secretària general del partit i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, i la portaveu d'Educació al Congrés, Sandra Moneo . La intenció era prendre contacte amb ells i tractar la guia del ministeri en matèria educativa: "Aconseguir en el termini més breu possible reduir els deficients indicadors de rendiment del sistema i molt especialment l'abandonament escolar primerenc". "Hem coincidit en la necessitat de reduir aquest abandonament escolar primerenc a través de les reformes i les mesures que puguin conduir a aquest, les quals passen de forma essencial per reformar els ensenyaments de formació professional", ha conclòs.

Wert també ha assegurat que existeix una "voluntat màxima" entre els responsables d'educació de les comunitats governades pel PP d'aconseguir els recursos financers necessaris per solucionar "com més aviat" els retards en el pagament a alguns centres concertats en diferents zones. La Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Balears han al voltant de 60 milions d'euros a aquests col · legis en els pagaments per a despeses generals de funcionament i altres programes. "El que ha quedat acreditat en la reunió, és la voluntat màxima dels diferents responsables de les comunitats d'aconseguir els recursos financers per solucionar quant abans aquestes necessitats", ha subratllat.

Reforma de la Formació Professional

SENSE LLUM EN UN INSTITUT D'ALACANT

EFECTES DE LES RETALLADES

El tall de subministrament ha obligat a suspendre algunes classes

Sense llum en un institut d'Alacant perquè la Generalitat no paga

Els diners que deu el govern valencià als centres educatius impedeixen a molts afrontar les factures de llum, aigua i calefacció. Un institut d'Alacant ja ha patit talls en el subministrament.

SALVA ALMENAR

VALÈNCIA. | Actualitzada el 18/01/2012 00:00

Protesta dels alumnes de l'IES Jorge Juan d'Alacant després del tall de llum que han patit per l'impagament de rebuts. MORELL/EFE

La delicada situació econòmica de la Generalitat Valenciana s'ha cobrat una nova víctima. Es tracta dels centres educatius valencians que veuen com els rebuts de la llum o l'aigua s'acumulen sense pagar sobre la seva taula o com han de racionalitzar la calefacció per no esgotar els seus tancs de gasoil. Els deutes van propiciar ahir el tall del subministrament elèctric a l'Institut d'Educació Secundària (IES) Jorge Juan d'Alacant, que va tornar a tenir llum després que la companyia elèctrica va obtenir el compromís de la conselleria d'Educació d'abonar l'import els pròxims dies.
És l'exemple de la situació en què estan molts dels centres educatius al País Valencià. Els impagaments del govern d'Alberto Fabra de les partides corresponents a les despeses de funcionament del segon i tercer quadrimestre del 2011 han deixat en números vermells els comptes, i fan perillar el subministrament d'alguns serveis bàsics com la llum i l'aigua o obliguen a suprimir activitats com la setmana cultural o tallers escolars.

Centres sense calefacció

La calefacció s'ha convertit en un bé de luxe per a alguns alumnes, que han d'acudir a classe amb abrics i bufandes per suportar el fred que fa a les aules. És el cas de l'IES Navarro Santafé de Villena, que no ha pogut assumir la compra de carburant per a les calderes i, perquè no s'esgoti el que queda, engeguen la calefacció dues hores al dia. Alguns centres, com el Serra Mariola de Muro (Alacant), s'han plantejat, fins i tot, el tancament. En una carta enviada als pares, els han informat que si els impagaments no els permeten tenir calefacció i "les condicions ambientals fossin dràstiques, valorarien no obrir". Ahir molts professors, directors i alumnes de col·legis i instituts valencians van denunciar la situació "límit" que viuen a les aules a través de Twitter.

Amb el hashtag #Fabratenimfred, el sector educatiu va dibuixar un mapa de centres afectats pels impagaments de la Generalitat que, en alguns casos, han abocat els instituts a no poder fer fotocòpies. És una de les denúncies que es van plasmar ahir en la reunió de l'assemblea de directors de secundària del País Valencià, en què es va explicar que "els proveïdors de materials bàsics, com folis o materials informàtics, es mostren reticents a servir els encàrrecs pels deutes pendents". "Aquest impagament -va dir el seu president, Vicent Baggetto- fa impossible garantir la pràctica educativa amb normalitat donada la falta de recursos bàsics". (Del Diari Ara Premium)

FRED ALS INSTITUTS

Mentre a València la Conselleria no paga els institus, a Catalunya les retallades en el pressupost que es destina als Instituts obliga a molts equips directius a prendre mesures d'estalvi amb la mateixa repercussió, es passa fred.... en molts instituts es tanca la calefacció a les 11 del matí... hi ha molts alumnes que pleguen passades les 17...

Alumnes valencians protesten contra el fred amb un mapa col.laboratiu, del Diari Ara

La Generalitat diu que no pot fer front al pagament de les subvencions de l'escola bressol als municipis.

La Generalitat ajorna la subvenció de 112 milions d'euros a les llars d´infants i les escoles de música municipals

Fa pocs dies els funcionaris de la Generalitat observaven amb incredulitat que no se'ls havia ingressat la paga doble, segons va dir després la Generalitat, degut a un problema informàtic, que va fer retenir una part de l'IRPF que encara no havíen cobrat. Ara sembla que un problema de tesoreria, fa que s'ajornin "sine die" els pagaments de les subvencions als ajuntaments...

Quina situació!!! Què és això?!?! Quin poc respecte pels ajuntaments i per les famílies!

A l'octubre la Generalitat anunciava, a curs vençut, que la subvenció per a les escoles bressols municipals es veuria reduida en 200 euros per infant i curs. A alguns ajuntament, aquest fet els va obligar a plantejar, de cara aquest mes de gener, i pel que resta de curs, un augment en les quotes d'escolarització.

Aquest anunci de la Generalitat, fa trontollar de nou, el primer graó de l'educació escolar, l'educació en l'etapa 0-3 anys, aquesta etapa en la que tan s'havia avançat en els darrers anys, donant-li la importància que realment mereix, no només la possibilitat de conciliar la vida laboral i familiar per moltes dones i mares, sino com a pedra angular de la igualtat d'oportunitats i de la cohesió social.

Caldrà cercar, renovar i inventar altres arguments que facin de l'educació a l'escola bressol un tema prioritari. Es més, caldrà cercar aquests arguments per l'educació en general, per l'educació d'aquest país, ja que tampoc no és prioritaria la construcció d'escoles, la dotació de professorat suficient a l'escola pública, ni la dotació pressupostària adequada per que les escoles i els instituts puguin fer la seva tasca de forma convenient, escaient, adient, que li és pròpia, pertinent, idònia, per evitar dir, de forma excel.lent, satisfactòria i d'acord amb els reptes que planteja el món que viviem i els canvis que vénen.

La reducció de les subvencions a les escoles bressol fa pujar les quotes

Reducció de les subvencions fa pujar les quotes a les escoles bressol.
Clica per visualitzar el video.