Ser mestre...

He vist el programa "Ser mestre avui"...

Entenc que els productors o guionistes tenen l'encàrrec d'enganxar a l'audiència, lògic; i que han escollit l'emoció com a forma de connectar-hi, vàlid; però, al meu parer, pobre, un recurs fàcil, però tractant-se de nens, què millor que la sensibleria?, o no?. No vull valorar aquest aspecte, com tampoc el motiu ni l'objectiu, ni el moment en què ha decidit emetre's aquesta sèrie,no pas per poc importants, perque crec que és estratègia, sino perque vull dedicar una estona a reflexionar sobre la professió de mestre.

Com deia, deixant de banda la forma, el motiu i l'objectiu, crec que és un punt de partida per plantejar-se què s'espera dels mestres, com se'ls forma, quines eines i estratègies se'ls posa a l'abast per "educar" i "ensenyar", com el sistema selecciona els aspirants a mestres, què es valora, només "les notes"?, com es pot mesurar si realment es tenen les competències, les aptituds, les capacitats per "ser un bon mestre", com es valora quina és la motivació per "ser mestre"? Com es valora la vocació? Hi ha països on la professió de mestre només l'exerceixen els millors estudiants...

M'han quedat a la memòria frases que he sentit:

- "Si som bons mestres podrem fer una societat millor", quina responsabilitat, no?
- " Eduquem infants que més endavant seran adults i no sabem a què es dedicaran", millor educar-los a tots el millor possible, no?
- "Un bon mestre estima els seus alumnes encara que n'hi hagi alguns als que es fa díficil d'estimar", quanta raó!!!
-"Un mestre, guia, acompanya, té capacitat d'aprendre, és constant" I tan!!
-"Els mestres són especialistes en desanimar-se, cada dia donen l'ànima als seus alumnes" Què bonic!

I tantes altres...

He sentit i vist mestres que realment els agrada la seva professió, que un cop jubilats enyoren els alumnes, he escoltat persones convençudes de la seva vocació i que realment traspuaven el convenciment que s'és mestre "sempre", que no és nomès una feina...  També he vist nens i nenes que han "disfrutat" dels seus mestres, que han après, que un bon mestre els ha enxamplat el seu món, que han estimat als seus mestres...

El que ens han ensenyat en aquest programa és la cara amable de la professió, però també hi ha els que fan de mestre sense vocació, els que es tracta només d'una feina, els que no els agrada, els que no els agraden els nens i menys els adolescents, els que no són capaços de veure les potencialitats de cada alumne, els que qui dia passa, any empeny,...  No sé si aquesta altra cara de la realitat ens la mostraran en aquest programa... també estaria bé, veure els alumnes no tan modèlics i els mestres menys motivats per apropar-nos a la realitat, la de debò, en la que hi ha de tot, a la que és més dura.

"Sempre que ensenyis, ensenya alhora a dubtar del que ensenyes. Ortega i Gasset"