Ara fa temps que no escric cap entrada al bloc, però certament, estic... aclaparada, confusa i molt cabrejada davant les pràctiques polítiques retrogrades, individualistes i interesades dels nostres governants més propers...
Les darreres notícies respecte les retallades que he llegit són absolutament vergonyoses, no només pel fet en sí, sino pels col.lectius als que afecta, que són, precisament dels més indefensos i dèbils, els infants, les persones amb discapacitat i els exclosos, els marginats, els delinqüents joves...
Educació i sanitat, especialment, són la diana de les "retallades", aparentament sota criteris d'optimització econòmica, de fer-nos creure que s'ha gastat molt i que podem passar amb menys, que no hi ha diners... Des de quan es gasta molt en educació i sanitat? Des de quan una reducció de la despesa en aquests àmbits no afecta a la qualitat del servei? Com és possible que Millet i tants d'altres continuen vivint tranquil.lament, mentre que hi ha nens que no tenen res per sopar aquí a "casa nostra"? com és possible que no es faci front al frau fiscal i que en canvi no es substitueixin els mestres que agafen la baixa? com és possible que les retallades vagin sempre en el mateix sentit i en canvi es continui protegint les grans fortunes, els estafadors amb la connivència de polítics i estaments judicials?
Si teniu la oportunitat llegiu la pagina 2 i 3 de El Periódico del dia 4 de juny, un exemple de com cal estalviar en sanitat i com ho fa cadascuna de les persones que s'ha quedat a l'atur, que li han retallat el sou o que està en un ERE, .. http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/enfermos-crisis-1874941. Vergonyós...
Durant molts anys m'he dedicat a l'educació social, i com a educadora de primària i psicològa d'un equip especialitzat, he viscut d'aprop i seguit durant anys les trajectòries vitals de nois i noies en risc d'exclusió social... Alguns d'ells acabaven delinquint essent menors i se'ls internava en centres de justícia juvenil. Són centres de reeducació, que prenen com a model la intervenció global de la persona, és a dir, s'intenta treballar amb els joves des de tots els àmbits, personal, familiar, laboral, social, formatiu-educatiu... A Catalunya n'hi ha 7, i alguns d'ells, com Montilivi o Til.lers fa molts anys que funcionen, tenen equips de professionals consolidats que treballen intensament per aquests nois.
Doncs bé, com a col.lectiu més vulnerable també han estat l'objectiu de les retallades. Montilivi i Til.lers tanquen, el govern al.lega motius econòmics, els sindicats que es el govenr es vol vendre el patrimoni. Els dos centres es troben en enclaus força estratègics.
El cert és que des de fa temps, aquests centres no reben nous joves i que cal reallotjar uns 90 joves. Què passa doncs? que el joves delinqueixen menys, no ho crec, i menys ara. Està demostrat que la delinqüència augmenta en èpoques de crisi. No, el que passa és que delinqueixen igual o més, però "algú", no contempla la possibilitat d'internament o acolliment en centre, surt car. Es a dir, delinqueixen i continuen al carrer, possiblement amb mesures de llibertat vigilada, però què passa amb els menors que cometen delictes greus? com se'ls està tractant? Són suficients entrevistes i seguiments setmanals?
Bé, tot plegat em resulta tan inverosímil que em costa de païr, també m'espanta, està clar, perque resulta que la societat en la que visc, fins ara estava més sana, més educada i possiblement més feliç, però sé del cert, que no és així des de fa temps i que no serà així durant molt de temps... I mentrestant, pocs desperten, pocs es queixen en veu alta, no es troba la manera de fer front a aquesta situació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada