Un breu apunt, després del 22 M, després del 27 M... (I)

Nelson Mandela

	"Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s'està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament. (Ushuaia, 1998)"

Governar després del 22M

L’anàlisi dels resultats electorals del 22M dóna per molt, i de fet, tothom està traient les seves conclussions. Per mi, un dels aspectes que em suggereix més interrogants, i pels als que la resposta és complexe, és el creixent augment del vot a partits xenòfobs. 

He consultat el programa electoral d’algun d’aquests partits, que prometen, entre altres coses, “limitar l’accés als serveis sanitaris, que volen anul.lar qualsevol despesa pública que sigui destinada a politiques que afavoreixen la integració de la immigració”, fent servir expressions catastròfiques de l’estil, “islamització de Catalunya”, “pèrdua d’identitat”, “canvi de fesomia”, “corrupció”, titllant l’escola de “fàbrica d’analfabets estructurals” proposen un món millor “sense augmentar impostos” i “privatitzant TV3”. Una primera lectura suggereix un país terrorífic en la que la “gent d’aquí” està amenaçada, entre d’altres, pels” de fora”, amb l’únic objectiu de crear una sensació de por i inseguretat i erigir-se en els salvadors.

La meva opinció és que alguns d’aquests postulats van en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans, Declaració Universal dels Drets Humans, 1948, però bé, tampoc és la meva intenció fer-li massa propaganda, sino posar en evidència una tendència, i és que en contextos de crisi econòmica, un sector de la població, possiblement alguns dels més vulnerables, se senten atrets per aquest discurs fàcil i hi veu l’esperança d’un món millor d’una manera ràpida. També és cert que hi ha gent que s’identifica amb aquesta manera de fer i el seu nivell formatiu pot ser elevat, simplement les seves creences, valors i manera de pensar d’adiu amb aquests postulats. Però m’atreviria a dir que la immensa majoria de vots provenen de persones que estan passant una situació de dificultat econòmica i social.

Però qui són els col.lectius més vulnerables? Quins nivells de formació i educatius tenen aquests col.lectius? Perquè no invertir més en formació i en educació, si se sap que la formació actua com a “vacuna” contra l’atur?

Estem en un moment de molta incertesa, la crisi econòmica la viu tothom amb més o menys intensitat, hi ha moltíssima gent que no té cobertes necessitats bàsiques, ni menjar ni sostre, i potser és aquest el motiu que un discurs xenòfob pugui aferrar-se amb més força... Potser una explicació és la lluita pels recursos disponibles quan aquests són escasos i potser es veu la llum quan algú promet ”primer els d’aquí!.”

Segurament és fàcil d’oblidar que la història de la humanitat és la història de les migracions, i que sino nosaltres o els nostres pares, potser els nostres avis van ser immigrants, o potser els nostres fills algun dia hauran d’emigrar a algun altre país, o els fills dels nostres fills. I que tots som persones que mereixen ser tractades amb tot el respecte i dignitat que requeireix un ésser humà.

Una altra cosa és com s’ordena la immigració, l’accés als serveis essencials, com es pot facilitar el procés d’integració, i tot allò que faciliti la convivència entre “els d’aquí” i els “de fora”. Aquestes estratègies responen a les polítiques que el govern pugui anar implementant, i d’aquí es desprén una de les grans responsabilitats que tenen els dirigents polítics actuals, la de desenvolupar polítiques que afavoreixin la igualtat d’oportunitats i la millora de la convivència i la cohesió social, precisament per intentar compensar la percepció d’incertesa dels col.lectius més vulnerables i evitar una fractura social basada en la creença que “els d’aquí” no tenen el que necessiten perque se’ls dóna als “de fora”.

L'èxit i el fracàs escolar

"Ara són els agents socioeconòmics els que han volgut fer la seva aportació en aquesta lluita (contra el fracàs escolar) i per això han elaborat l’ Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya, a càrrec del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). L’estudi constata que “en els centres públics el percentatge d’alumnes amb una qualificació baixa és aproximadament el doble que en els centres concertats i gairebé el triple que en els centres privats independents”. De fet, segons l’informe, anar a “un centre concertat redueix el risc” de fracàs escolar." 

Primer de tot dir que el CTESC (http://www.ctesc.cat/) és òrgan consultiu i d'assessorament del Govern de la Generalitat en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals, no pròpiament de l'àmbit educatiu, però trobo totalment encertat que aquest organisme es preocupi pel fracàs o éxit escolar, de fet els actuals alumnes seràn futurs treballadors i els llocs de treball que ocupin dependrà del nivell de formació que obtinguin. 

 

En segon lloc, es fa evident, que, l'escola no està actuant ara mateix, com a compensadora de les desigualtats, i per tan cal revisar quins són els punts dèbils del sistema i intentar cercar solucions. La veritat és que s'han fet molts estudis en aquest sentit, la Fundació Jaume Bofill (http://www.fbofill.cat/), per exemple disposa d'una col.lecció d'estudis i anàlisi en l'àmbit educatiu. Les solucions són complexes perque els factors que intervenen són múltiples, però... comencem per algun lloc.

Per mi, un tema cabdal és l'accés a l'escola... és indiscutible que les escoles acostumen a acollir l'alumnat que viu a l'entorn més proper, i que l'entorn més proper està molt determinat pel tipus de vivenda, vivenda més asequible, famílies d'una determinada condició social, vivenda més cara, doncs determina un altre tipus de família. Està clar que no es pot canviar l'escola de lloc, ni els barris i que la gent va viure on vol o on pot, però la normativa actual preveu i permet que es pugui facilitar l'equitat en l'accés a l'escola. L'equitat es refereix al fet que totes les persones haurien de tenir les mateixes oportunitats per orientar la seva vida en la forma que elles mateixes decideixin, propiciar la igualtat d'oportunitats és una manera de fer efectiva l'equitat.

Què es pot fer? Les administracions hi tenen molt a dir, tan els ajuntaments com el Departament d'Ensenyament, coneixent bé el territori i proposant mesures, com delimitar les àrees de proximitat a les escoles, promovent que l'escola concertada aculli cada vegada més alumnes amb necessitats socials, i que realment, sent concertades - que vol dir que reben fons públics- facin realment un servei públic, el d'educació.

Aquestes poden ser dues mesures, fàcils de dir, però díficils de dur a la pràctica, de fet, conec pocs municipis que facin un repartiment equitatiu de l'alumnat amb dificultats socials i nouvinguts, i que tan les escoles públiques com les concertades tinguin el mateix percentatge d'alumnes amb dificultats a cada aula.

Si l'administració, les dues, no posen mesures per garantir l'equitat en l'accés el resultat és que l'escola, lluny d'afavorir la igualtat d'oportunitats per als infants, esdevé un espai on es reprodueixen les desigualtats socials i culturals, i per tan factors com l'origen social de l'alumnat, la situació laboral del cap de família, el nivell d'estudis del pare i/o de la mare continuen sent variables predictives del fracàs o de l'èxit escolar.

Aquí es pot llegir l'article que m'ha fet pensar en això El fracàs escolar s'enquista a l'escola pública i dobla el de la concertada i aquí es pot consultar els Indicadors d'Educació a Catalunya. 2008


Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.
Albert Einstein

Sobre la mort de Bin Laden

Aquests dies s’ha fet més que ressò de la mort de Bin Laden, més aviat de la seva execució pública… i, sense entrar massa en detall, les preguntes s’agolpen al meu cap…

El cap d’un estat ha autoritzat l’assassinat d’una persona?

D’acord que ha estat com l’encarnació del mal, perseguit arreu del món pels Estats Units, presumpte cervell de l’11S... Però ha tingut un judici? No hagués sigut més just jutjar-lo? És acceptable que altres països aplaudeixin i felicitin aquesta actuació? No hagués sigut més “educatiu” imposar una pena exemplar? Potser no per a ell, però si per la resta del món.

Reconec que és difícil perdonar a qui fa mal, a qui, a més, fereix i mata milers de persones, a qui no sembla tenir cap signe d’arrepentiment ni d’humilitat... però no mereix un judici?

Fins i tot Nuremberg, on es van quedar paleses tot tipus de barbaritats, va significar un exemple de respecte a la legalitat, malgrat l’odi cap als torturadors i botxins era més que evident.

Potser és que no es pot esperar més d’un país on es practica la pena de mort, on les pràctiques de tortura més bèsties estan legalment acceptades i on creuen tenir el poder suficient per acabar amb la vida d’una persona, per molt malvada, delinqüent o assassina que sigui... 

Però la gran pregunta és: com ensenyarem als nostres infants el dret a la vida, a un judici just i a defensar l’estat de dret? Amb quins exemples, si seguim la Llei del Talió, propis de l’Edat Antiga o de l’Edat Mitjana? Com els expliquem el que diu el veí veient les imatges a la televisió i dient: - Ben fet, s'ho mereixia!

Atur, estrès i aprenentatge

 

Entre les notícies de Bin Laden i les de la victòria blaugrana ha sorgit una notícia “urgent” i en vermell llegint El País al telèfon “L’atur baixa en 64.309 persones i puja l’afiliació a la Seguretat Social”. Molt bona notícia. Més tard, el president Zapatero declarava que això podia marcar tendència, millor notícia encara si realment és un signe, una evidència de recuperació econòmica.

I de seguida he pensat que si la situació econòmica millora, la situació dels nens i de les nenes també millora.

La pàgina web de la Generalitat informa “Catalunya ha registrat un descens de l'atur de 9.278 persones el mes d'abril, el que representa una disminució de l'1,6% respecte del mes anterior. A hores d'ara, el nombre total de persones en atur a Catalunya és de 601.541”. Es un inici. Espero que segueixi així.

La destrucció de llocs de treball ha comportat, evidentment, un augment de l’atur, però una característica d’aquesta crisi és que estan en atur persones que han treballat durant molts anys, no formen part de l’anomenat “atur estructural”, i per tan, fer front a aquesta situació requereix esperança i molta energia, capacitat de sobreposar-se i aprendre altres maneres de viure i de guanyar-se a vida.

Que en una família hi hagi persones aturades durant molt de temps, és un factor estressant de primer ordre que afecta directament als infants que hi conviuen. Principalment per l’estat emocional del pare o de la mare o de tots dos, després per la dificultat de fer front als compromisos amb una reducció significativa dels ingressos, dificultats en les necessitats bàsiques, com l’alimentació, i en algunes situacions inclús ha comportat canvis de domicili, per anar a viure amb els avis... Es tornen a veure campanyes de recollida de bolquers, de llets infantils i els bancs d’aliments tornen a ser un recurs molt necessari. Sovint els infants se senten responsables d’aquestes situacions, fet que afegeix patiment a una situació, per se, complexa i difícil d’entendre per a ells.

Fent referència a la Pobresa Infantil a Catalunya, “En un any ha passat del 18,5% al 23,3%, una xifra similar a la de països amb menys recursos, com Portugal. Un de cada cinc nens catalans es troba actualment en una situació de pobresa i vulnerabilitat que li dificulta fer efectius drets bàsics com l’accés a la salut o l’educació.” Són dades que es van donar en la Jornada sobre Pobresa Infantil organitzada per la FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció a la Infància i a l’Adolescència) celebrada el desembre de 2010.

La manca de benestar emocional en els infants dificulta enormement l’adquisició d’aprenentatges a l’escola, la manca de concentració i d’atenció que pot generar aquesta situació estressant queda reflectida ràpidament en el rendiment escolar.

En époques de crisi,  l’escola ha de suplir, en determinats moments, les mancances familiars, així, hi ha infants que van a escola sense llibres, infants que no van a les excursions o de colònies... I  ens trobem que, en el moment actual, l’escola pública catalana també ha vist reduït el seu pressupost per poder fer front a alguna d’aquestes situacions. Per tan els nens es troben doblement victimitzats en els dos àmbits més importants i necessaris per a ells, la família i l’escola.

Benvinguda, doncs, la notícia d’una incipient recuperació econòmica, perquè, malgrat que tots els governants assumeixen que “l’educació és una vacuna contra l’atur”, que “ a millor nivell educatiu millors índexs de salut”, no és segur, com s’està veient, que siguin aquests els àmbits on es vulguin abocar esforços.

Frato, amb ulls d'infant

En Tonucci i els infants