Entre les notícies de Bin Laden i les de la victòria blaugrana ha sorgit una notícia “urgent” i en vermell llegint El País al telèfon “L’atur baixa en 64.309 persones i puja l’afiliació a la Seguretat Social”. Molt bona notícia. Més tard, el president Zapatero declarava que això podia marcar tendència, millor notícia encara si realment és un signe, una evidència de recuperació econòmica.
I de seguida he pensat que si la situació econòmica millora, la situació dels nens i de les nenes també millora.
La pàgina web de la Generalitat informa “Catalunya ha registrat un descens de l'atur de 9.278 persones el mes d'abril, el que representa una disminució de l'1,6% respecte del mes anterior. A hores d'ara, el nombre total de persones en atur a Catalunya és de 601.541”. Es un inici. Espero que segueixi així.
La destrucció de llocs de treball ha comportat, evidentment, un augment de l’atur, però una característica d’aquesta crisi és que estan en atur persones que han treballat durant molts anys, no formen part de l’anomenat “atur estructural”, i per tan, fer front a aquesta situació requereix esperança i molta energia, capacitat de sobreposar-se i aprendre altres maneres de viure i de guanyar-se a vida.
Que en una família hi hagi persones aturades durant molt de temps, és un factor estressant de primer ordre que afecta directament als infants que hi conviuen. Principalment per l’estat emocional del pare o de la mare o de tots dos, després per la dificultat de fer front als compromisos amb una reducció significativa dels ingressos, dificultats en les necessitats bàsiques, com l’alimentació, i en algunes situacions inclús ha comportat canvis de domicili, per anar a viure amb els avis... Es tornen a veure campanyes de recollida de bolquers, de llets infantils i els bancs d’aliments tornen a ser un recurs molt necessari. Sovint els infants se senten responsables d’aquestes situacions, fet que afegeix patiment a una situació, per se, complexa i difícil d’entendre per a ells.
Fent referència a la Pobresa Infantil a Catalunya, “En un any ha passat del 18,5% al 23,3%, una xifra similar a la de països amb menys recursos, com Portugal. Un de cada cinc nens catalans es troba actualment en una situació de pobresa i vulnerabilitat que li dificulta fer efectius drets bàsics com l’accés a la salut o l’educació.” Són dades que es van donar en la Jornada sobre Pobresa Infantil organitzada per la FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció a la Infància i a l’Adolescència) celebrada el desembre de 2010.
La manca de benestar emocional en els infants dificulta enormement l’adquisició d’aprenentatges a l’escola, la manca de concentració i d’atenció que pot generar aquesta situació estressant queda reflectida ràpidament en el rendiment escolar.
En époques de crisi, l’escola ha de suplir, en determinats moments, les mancances familiars, així, hi ha infants que van a escola sense llibres, infants que no van a les excursions o de colònies... I ens trobem que, en el moment actual, l’escola pública catalana també ha vist reduït el seu pressupost per poder fer front a alguna d’aquestes situacions. Per tan els nens es troben doblement victimitzats en els dos àmbits més importants i necessaris per a ells, la família i l’escola.
Benvinguda, doncs, la notícia d’una incipient recuperació econòmica, perquè, malgrat que tots els governants assumeixen que “l’educació és una vacuna contra l’atur”, que “ a millor nivell educatiu millors índexs de salut”, no és segur, com s’està veient, que siguin aquests els àmbits on es vulguin abocar esforços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada