He tingut la oportunitat de veure el documental "Inside job", un molt bon documental que ha posat cara i nom a alguns responsables de l'actual crisi econòmica. El documental, explica les causes de la crisi financera, descriu com ha evolucionat el mercat financer en els darrers 30 anys, com, per manca de regulació, s'ha pogut veure els efectes del capitalisme més bèstia, parla de com els directors de bancs, assessorats per economistes de prestigioses universitats, han pogut "convèncer" als diferents polítics, fòssin del signe que fòssin que, que no era necessari regular el mercat, i per tant, podem viure en pròpia pell les conseqüències de la brutal ingerència del sector financer en les polítiques econòmiques dels Estats Units, especialment des de l'any 2000. Descriu qui i quants milions de dòlars han guanyat els directors de grans bancs d’inversió, directius de companyies d’assegurançes i de qualificació de riscos, brokers de Wall Street, etc, etc, etc.. Desde setembre de 2008, es van anar succeint les fallides de la banca i companyies asseguradores de risc , la primera va ser Lehman Brothers, la van seguir d’altres. El govern va anar “rescatant”, amb diners públics, diners de tots, els bancs que van fer fallida, tot perque aquests bancs van quedar sense liquidesa, després d’haver pagat sous milionaris als seus directius, assessors,...
El més preocupant, el que més emprenya, el que més “indigna”, el que més crea sensació d’impotència és que: - Els directius, assessors, economistes, que van enriquir-se espectacularment amb la crisi, que ells mateixos van crear, no se’ls ha demanat responsabilitat de cap tipus, ni un d’ells ha estat jutjat, a cap d’ells se’ls ha exigit cap responsabilitat, ni imposat multes o sancions econòmiques, ni se’ls ha obligat a reintegrar els diners als bancs o companyies per mal assesoraent, per mirar pels seus propis interessos. Tots i cadascun d’ells gaudeixen del patrimoni i fortuna obtingut durant aquest temps,. - La segona, és que l’administració Obama, ha tornat a confiar en aquests mateixos personatges, que van provocar la crisi, que s’han enriquit i als que, en comptes de retre comptes a la societat, se’ls premia posant-los de nou com assessors als polítics que han de desenvolupar polítiques econòmiques per sortir de la crisi. SIMPLEMENT INCREÏBLE!!!
La història d’aquesta crisi, és la història de l’avarícia, de l’ànsia de poder, de l’enriquiment personal d’uns quants que no han trobat limitació en un estat de dret, on ni l’estament polític, ni el judicial han imposat un aturador. Al contrari, la complicitat entre tots ells han portat a TOT EL MÓN a una crisi global, on les conseqüències no les estant sentint ells, sino milions de persones arreu que han perdut la feina, la casa i lluiten cada dia per sobreviure.
No estaria bé, tirar pilotes sempre a fora, crec que cadascú de nosaltres també som responsables de la situació actual, en la mesura que durant un temps s'ha viscut, possiblement, per sobre de les pròpies possibilitats, volent obtenir qualsevol cosa en qualsevol moment, recorrent al crèdit fàcil, al pagament a terminis, quantes famílies no han pagat amb la hipoteca, les vacances i el cotxe? quin és el nivell d'endeutament de les famílies?. I com s'ha traduit sovint, aquesta actitud en relació als fills, doncs tenint dificultats per posar límits, per saber dir no a les seves constants peticions i tenint dificultats per transmetre actituds com l'esforç, la perseverància o la paciència. Crec doncs, que podem contribuir mínimament a restablir un cert equilibri, a contribuir a millorar la situació..
Per això, entre d’altres reflexions, la meva és sempre per als nois i noies que ara es formen: què hem d’ensenyar, quins valors, quines estratègies? Com fer que la vida que ells dirigiran en un temps, sigui el més “satisfactòria” per al màxim de persones possible, com fer que el major nombre de persones tinguin una situació de benestar (treball, casa i educació), com fer conscients que, com mostrava la teoria del caos, en la pel.lícula “El efecto mariposa”, "el aleteo de una mariposa en Londres puede desatar una tormenta en Hong Kong", com desenvolupar el sentiment de pertinença a la comunitat, en el que es pugui fer sentir la solidaritat, l’empatia, en defintiva, com fer millors persones...
Aquesta, però, és una constant en la història de la humanitat, com lluitar contra les injustícies, contra les guerres, contra l’enriquiment injust d’uns quants, contra la pobresa, la fam... No tinc la resposta, només una aproximació al problema...
Us recomano veure el documental: http://vimeo/25278394



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada