La pobresa a Catalunya

Llegueixo, a la malla.cat, amb una certa estupefacció que "La situació de pobresa a Catalunya no té precedents des de la postguerra". Són declaracions d'Enric Morist, vicepresident de la Taula del Tercer Sector i coordinador de Creu Roja a Catalunya.

A continuació, "la població de més de 65 anys és el col.lectiu més vulnerable ambbuna taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16, amb un 23,4%. Segueix " Quatre de cada 10 famílies monoparentals i sis de cada deu famílies nombroses són pobres". Per cert, ser pobre vol dir que es sobreviu amb menys de 640 euros al mes. Curiós, l'any 2009 el llindar per ser pobre era una mica més alt, es consideraven pobres a aquelles persones que cobraven 729 euros al mes. Ja se sap que això de les estadístiques serveix per tot.... però aquest és un altre tema.

Els menors de 16 anys a Catalunya segons les dades de l'IDESCAT de 2010, hi ha 1.280.699 noies i noies de fins a 16 anys, per tan, estem parlant que prop de 300.000 nois i noies estan en una situació de pobresa, i d'aquests, els que tenen entre 3 i 16 anys i que a més són pobres, són uns 239.000 infants, i que a més estan a les aules.

I si fem l'exercici d'imaginar què vol dir ser pobre: ser pobre vol dir no tenir diners, per comprar menjar, roba, llibres, pagar, pis, aigua, llum... vol dir que a casa tothom està preocupat, s'està nerviós, a vegades es beu, a vegades s'està fora de casa, a vegades s'accepten feines malpagades amb horaris incompatibles amb tenir cura dels fills. Per una nen o una nena ser pobra vol dir no tenir roba nova, vol dir que, potser, un dia arriben a casa i no poden encendre la llum (la companyia l'ha tallat), vol dir que no hi ha diners per comprar menjar, i molt menys comprar els llibres que et demana l'escola. I crec, que això que descric és el mínim...

I davant d'aquesta realitat em pregunto, és ara el moment d'aplicar "ajustaments" a les polítiques socials i educatives? Calen les retallades, precisament, en els àmbits en que incideixen en la població més jove? No seria el moment de protegir el més febles? On són els ajuts per anar a l'escola bressol? On són els mestres que fan falta per atendre infants amb dificultats a les escoles? On està la cobertura mínima que cada família necessita per tirar endavant? Està bé fer ciutadans autònoms, pero també és necessari protegir a qui ho necessita... els infants.

Els pobres els fan el sistema econòmic i els interessos de quatre poderosos amb capacitat per influir globalment en els mercats. Els governs poden gestionar les situacions de crisi en un signe o altre, afavorint la igualtat d'oportunitats o bé mantenint i perpetuant les diferències. Els governs, amb les seves polítiques, amb les decisions que prenen i amb la forma en què es gestionen els recursos disponibles deixen entreveure el color al que pertanyen, el port on volen arribar i a qui pujen a bord i a qui deixen a terra.

Les decisions de l'actual govern de la Generalitat, que poden ser mínimament encertades en el temps present, per alguns, ... no sembla que hagin de conduir-nos a un millor nivell de benestar per a tothom. Això si, el signe de porten és el d'afavorir a qui més té i allargar la distància amb els qui menys tenen.